El treball artesanal tradicional: Primerament els oficis s’aprenien de generación en generación, de pares a fills, d’una forma sencilla, continuada i precisa.Aquesta forma d’aprenentatge és totalmente diferent a l’actual.Amb aquest tipus de formación s’aprenia l’ofici exacte en el qual quella persona treballaria durant tota la seva vida, sense tenir cap altres nocions de cap altre ofici. Però aquella persona estava ben especialitzada en aquell ofici.No es pensaba en cap moment canviar el treball per una altre, ja que, era com una herència familiar ja desde abans de nèixer.Aquest tipus de formación té com tot convenients i inconvenients.Els aspectos favorables que podem trobar és el fet de que aquesta persona estarà segura de que el que està fent està ben fet. El treballa que realitza es bo i precís, per tant, serà de bona qualitat. Però també tenim els elements en contraposición, com el fet de que la persona no creix en formació, es queda estancada. I això és un fenómeno dolent tant per a la vida profesional com per a la personal.

La industrialització (treball en cadena): Amb l'arribada de la industrializació el treball es converteix en una especie de feina més mecànica. Ja no es tratava de la peça clau i única artesanal, feta amb tota l'expreriència del món, sino que, es tracta d'una peça igaul a les que es fan a continuació.
Amb la industrialització, arriba una altre forma de treball. És el treball en cadena, cada persona forma part d'una part de la cadena i només es centra en aquell apartat sense considerar uns altres.Amb aquest mètode podem veure l'ausència d'implicació ente les persones amb el seu treball i amb els seus companys. Es tracta de millorar la productivitat per vendre en massa , en comptes de valorar la qualitat pero vendre un bon resultat del treball.
Tot és més exacte i més precís i ràpid, potser és l'única ventatge que te aquest mètode, però és molt poc humanitzat.

Treball organizatiu (cooperatiu): Amb aquest mètode, podriem dir que es fusionen les dues formes de treballar dels anteriors. Podem percebre un mescla de presició i qualitat en aquesta forma de treballar.
Sens dubte, crec que és la millor, ja que, abarca molts aspectes importants per a la vida profesional i personal d'una persona.
En primer lloc, tenim una cooperació entre companys, compartint opinions, pensaments, problemes i solucions tots juntos. El treball és molt més fàcil i amè d'aquesta manera. En segon lloc, podem fer un treball amb qualitat i efectiu implicant-nos en totes les parts de la feina a realitzar. I, per últim, podem veure un resultat formatiu de la persona molt més ampli que el dels dos mètodes anteriors.

No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos.La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias.Quien supera la crisis se supera a si mismo sin quedar “superado”. Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia. El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto trabajemos duro.Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla.Albert Einstein.
_______________________________________

Con este texto de Albert Einstein que nos habla sobre la crisis en general, nos podemos dar cuenta de la importancia que tienen estos hechos en nuestras vidas.
Este texto se puede aplicar en los distíntos ámbitos de nuestra vida, en este caso pordemos aplicarlo a la educación.
Actualmente nos encontramos dentro de una crisis general y "mundial", así que afecta a todos los ámbitos de la sociedad. Pero como bien sabemos la educación también a teniedo crisis en momentons particulares, sobre todo cuando la sociedad avanza a pasos de gigante.
La educación necesita amoldarse constantemente a las necesidades de la sociedad en los diferentes países y culturas del mundo. Como no la educación sufre estas crisis para que pueda superarse. No hay que tomarlo como algo negativo, sino como bien nos dice Einstein en su texto, hay que verlo como algo positivo, algo que nos ayudará a afrontar los problemas, solucionarlos, y de esta forma poder avanzar de forma significativa.

El Colegio De Los Pequeños Samurais

En la pasada sesió vam veure un documental sobre l'educació que revien en alguns centres de Japó els nens.

En aquest centre hi havien regles extrictes, encara que el director diu que fins a un cert punt cadascú es lliure, però no s'ha sap ben bé si es cert o no.

Els nens porten una gorra de colors diferents distintivamente de la classe social. Encara que, sabem que els nens que van a aquest tipus de centres tenen un prestigi molt major del que poden tenir altres nens d'escoles convencionals japoneses. Soposadament reben una educació més elevada que la resta i per tant, estran millor preparats en un futur en tots els aspectes.

Pel que fa a l'aspecte físic, els nens van sense samarreta per acostumbrar-se els canvis climàtics i així fer-s'he més forts i estar més sans, (menys els nens que estan encostipats que si que poden abrigar-se), i tindran major resistència.

Cada dia corren un quilómtre avans d'entrar a classe, i sempre estan en moviments per no tenir fred, ja que, en les aules n disposen de calefactors. Cada mitja hora canvien d'activitats. A més la seva preparació física és més elevada. Aquests nens tenen una disciplina molt gran.

Fan molta competència entre ells, ja que sempre s'els compara amb la resta de companys i tots han de ser bons en totes les tasques, però als "perdedors" sempre són respectats i el director parla amb ells per dir-lis que ho han fet bé. Està comprovat que hi ha menys fracàs escolar amb aquesta metodologia.

Només tenen un moment de descans que és l'hora de dinar.

_______________________________________________

CoMeNtArI

Personalment, penso que aquest és un clar exemple d'educació disciplinaria. Com tot té parts positives i d'altres de negatives.
Les parts positives potser són que els nens desde ben petits són acostumats a una gran disciplina i a condicions ambientals fortes. Gràcies a fer llocs en grup fomenta més la relació entre els alumnes i les seves relacions socials. I el fet de que els pares puguin participar amb els seus fills en les curses que s'organitzen és molt bo.

Per una altra banda, tenim els aspectes negatius, que principalment crec que són que potser tanta disciplina no deixa temps als nens per ser això nens i despreocupar-se de les seves obligacions.
Deixar-los en condicions metodológiques adverses sense abric és també un fet bastant fort, ja que no deixan de ser nens i han d'estar protegits com qüalsevol persona. I per últim dir que, entre els nens hi ha molta competitivitat i el fet de que segons el centre en el qual es preparen tinguin més prestigi o no és una separació social molt desagradable.

Montilla traslada "todo su apoyo" a los rectores y a los Mossos d'Esquadra

El president de la Generalitat y primer secretario del PSC, José Montilla, ha trasladado hoy "todo el apoyo" del gobierno a los rectores de las universidades catalanas y al cuerpo de los Mossos d'Esquadra por los incidentes derivados de las protestas estudiantiles contra el plan de Bolonia.En el acto de clausura de la 23ª escuela de invierno del PSC, celebrada este fin de semana en Tarragona, Montilla se ha referido a la polémica generada por la actuación de los Mossos d'Esquadra tras el desalojo, esta semana, de un grupo de jóvenes contrarios al plan Bolonia del edificio histórico de la Universitat de Barcelona.Según Montilla, el tripartito "no hubiera deseado" que el desalojo de esos estudiantes terminara en una auténtica batalla campal por el centro de Barcelona, como acabó ocurriendo.Minoria radicalEl president ha afirmado que "más allá de estos hechos, lo que hay es el compromiso del Govern con los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad y, en este caso, con los Mossos d'Esquadra, que tienen y tendrán todo nuestro apoyo", una declaración que ha arrancado los aplausos de los 800 asistentes al acto.Del mismo modo, Montilla ha expresado su apoyo a los rectores de las universidades catalanas porque "no podemos permitir que una minoría radical se apropie de espacios que son de todos". El president ha manifestado que el debate en torno a la implementación del plan Bolonia "no tendría que ir en ningún caso más allá de la legítima confrontación de ideas".El primer secretario del PSC ha asegurado que la Generalitat "tiene el compromiso de promover este diálogo" entre docentes y estudiantes. El president se ha comprometido a escuchar "aquellas propuestas responsables que puedan mejorar el sistema universitario catalán".

Per a veure el video de la protesta contra l'actuació del mossos d'Esquadre el dia18 de març clicar en el link:
http://www.youtube.com/watch?v=1zLn6clJV-M

Comentari

Com tots hem escoltat aquesta setmana i continuarem escoltant, els mossos d'Esquadra van fer una brutal acctuació el dia 18 de març contra els estudiants que es manifestaven en un principi pacificament contra el pla bolonia.

Aquest va ser un acte que no s'havia repetit des de les actuacions policials en l'època de Franco. Està clar que moltes vegades en les manifestacions sempre hi ha persones que no es manifesten pacificament i que provoquen a la policia, i en aquest cas la policia actua, es protegeix i protegeixen a la resta de persones.
Però, en aquest cas no ha sigut així. En primer lloc van desallotjar la Universitat de Barcelona d'una forma forçada, i en segon lloc van actuar contra els estudiants com si fossin animals, quan aquest es manifestaven pacificament, sense aplicar la força. Els mossos d'Esquadre de seguida va arremetre contra tots els estudiants, però el pitjor de tot no és només això, sino que no van tenir pietat de tothom que pasava per allà. Periodistes que cobrien la noticia de la manifestació van ser agredits, a més de turistes i alguns nens.

Amb aquests fets queda clar que l'actuació policial va ser desmesurada i que no van tenir en compte res, sino que van anar a donar pals directament.
______________________________________

La veritat esque aquest també és un fet educatiu, és a dir, si observem i analitzem aquest succès podem extreure informació o conclusions pedagògiques. Per exemple, podem extreure l'educació policial, pel fet de que en segons quins moments no es pot apilcar la força bruta, i que haurien de saber en cada moment i en cada cas quina és la millor metodologia que poden aplicar per poder fer correstament la seva funció, i no practicar la funció de sicaris.
Per una altre banda, podem observar que en aquest cas ha sigut la policia la que no ha actuat correctament, però molts sops són els propis manifestants els que no es comporten adeqüadament, i en aquell precís moment en que no respecten les normes cíviques com a ciutadans i persones que són, deixen de tenir dret a manifestar-se.

El tema de les manifestacions en general, és un tema molt obert a diferents opinions. Actualment, tenim la sort de poder expressar-nos lliurement sense por a represions i hem d'aprofitar aquesta llibertat en bones condicions i no per fer el burro. Però, logicament tos han de posar de la seva part, i si veiem actuacions com la del dimecres passat, penses que no val la pena.

Dos niños de 12 y 14 años serán padres en Andalucía

Hace unos días trascendió la historia de un niño de 13 años y una niña de 15 que habían sido padres en el Reino Unido, ahora se conoce un caso parecido en Andalucía. Patricia, una niña de 12 años, y Jesús de 14, esperan a su hija para dentro de un mes.
Nacerá dentro de unos días y se llamará Claudia, algo no demasiado sorprendente de no ser porque sus padres son menores de edad. Patricia, de 12 años, y Jesús, de 14 aseguran que están ilusionados ante la llegada de su bebé, y de momento mantienen sus planes de futuro, como ha explicado en el programa de Antena 3 "Tal Cual".
Como ocurre en estos casos, serán los padres de los menores quienes ejerzan de tutores de Claudia. Hace unos días conocíamos la historia de dos menores del Reino Unido que habían pasado por la misma experiencia. Alfie y Chantelle, son padres con 13 y 15 años respectivamente.
Seguramente Claudia nacerá por cesárea, ya que este tipo de embarazos conllevan un alto riesgo para la madre debido a que la pelvis está creciendo todavía. Entre las complicaciones destaca la anemia severa, así como problemas de hipertensión y sufrimiento fetal.

Per a veure el video de la noticia cliqueu al link:
http://www.antena3noticias.com/PortalA3N/noticia/sociedad/Dos-ninos-anos-seran-padres-Andalucia/4833811

Noticia: Any Darwin

L'any 2009 ha estat declarat Any Darwin en commemoració del segon centenari del naixement de l'insigne científic i del cent cinquantè anniversari de la publicació de la seva obra cabdal sobre l'origen de les espècies.La importància d'aquesta efemèride, que se celebra arreu del món, no ens pot passar desapercebuda, atesa, per una banda, la repercussió directa de les tesis darwinistes i neodarwinistes en l'àmbit de les ciències de la vida i, per l'altra, l'assumpció de múltiples aspectes de l'evolucionisme en molts d'àmbits de generació de coneixement, incloses les ciències socials i les humanitats. De fet, la perspectiva evolucionista que Darwin impulsà es va integrar en àmbits ben diversos, modificant l'epistemologia i la perspectiva metateòrica de moltes branques de coneixement, impulsant la creació de noves disciplines científiques i professionals, redirigint l'enfocament tradicional d'altres ja existents i propiciant arreu l'eclosió de nous models explicatius. Per altra banda, aquest nou factor comú ha afavorit sovint una convergència disciplinar en l'estudi de la realitat que ens envolta. Així mateix, la penetració social dels postulats evolucionistes, no sempre ben interpretats, ha suposat un impacte sense precedents en l'anomenat "coneixement popular", capgirant de forma paulatina (però no exempta de controvèrsia) la cosmovisió de la gent i influint de forma notable en llur manera d'entendre la vida.

Presentación

Hola a tots i totes!

Voldria començar per presentar-me personalment, soc la Sandra Borrull Muñoz, tinc 19 anys i es el primer cop que faig un blog. La veritat és sencillamente simple. També he de demanas disculpes per no haver pogut crear avanç el meu blog, ja que he tingut problemes amb l'ordinador, però espero posar-me d'hora al dia amb tots vosaltres.

M'agradaria compartir amb tots vosaltres la meva visió de l'assignatura i que m'agradaria extreure d'aquesta. L'assignatura de Teoria de l'Educació m'inspira a creure que es una eina més per poder ser pedagogs, però sona a conceptes, idees, pensaments o ideologies de grans pensadors y pedagogs sobre l'educació. Sempre he pensat que era això mateix, pura teoria.

Ara bé, després d'haver cursat el primer cuatrimestre Teoria de l'Educació I vaig adonar-me de que era a part de tot això, diferents teories sobre l'educació, les diferents formes de posar les teories en la pràctica i de com moltes d'aquestes teories o ideologies no poden portar-se a la pràctica, etc.

Ara amb l'assignatura de Teoria II veig l'assignatura des d'un punt de vista diferente, mirant més per la part pràctica i enfocant cap a l'actualitat i el futur. Es dona teoria, però també reflexionem sobre diferents temes que sense voler també estan relacionats amb la pedagogia.

A continuació, voldria compartir amb tots vosaltres aquesta imatge i dir el que m'ha inspirat:

Aquesta imatge per a mi representa molt. Representa el principi d'un aprenentatge que tothom sigui com sigui fa en aquesta vida.

Podem veure com comença, però no com acaba, només veiem un camí molt llarg per on hem de pasar. No sabem amb el que ens trobarem, amb el que aprendrem o que serem...

Per una altre banda també puc veure la imatge com el camí que segueix la pedagogia, que un dia va nèixer, però que mai morirà perquè ha tingut, te i tendrà una funció molt important dins de la comunitat humana. L'educació s'haurà d'adaptar sempre als temps que corren, és a dir, amb el context històric i social que hi hagi in situ.

Per finalitzar, només dir que aquest és un camí infinit, però que ha estat, està i estarà ple de cambis, innovacions i solucions, encara que també ple de problemes i d'errades.