lunes, 13 de abril de 2009

El treball artesanal tradicional: Primerament els oficis s’aprenien de generación en generación, de pares a fills, d’una forma sencilla, continuada i precisa.Aquesta forma d’aprenentatge és totalmente diferent a l’actual.Amb aquest tipus de formación s’aprenia l’ofici exacte en el qual quella persona treballaria durant tota la seva vida, sense tenir cap altres nocions de cap altre ofici. Però aquella persona estava ben especialitzada en aquell ofici.No es pensaba en cap moment canviar el treball per una altre, ja que, era com una herència familiar ja desde abans de nèixer.Aquest tipus de formación té com tot convenients i inconvenients.Els aspectos favorables que podem trobar és el fet de que aquesta persona estarà segura de que el que està fent està ben fet. El treballa que realitza es bo i precís, per tant, serà de bona qualitat. Però també tenim els elements en contraposición, com el fet de que la persona no creix en formació, es queda estancada. I això és un fenómeno dolent tant per a la vida profesional com per a la personal.

La industrialització (treball en cadena): Amb l'arribada de la industrializació el treball es converteix en una especie de feina més mecànica. Ja no es tratava de la peça clau i única artesanal, feta amb tota l'expreriència del món, sino que, es tracta d'una peça igaul a les que es fan a continuació.
Amb la industrialització, arriba una altre forma de treball. És el treball en cadena, cada persona forma part d'una part de la cadena i només es centra en aquell apartat sense considerar uns altres.Amb aquest mètode podem veure l'ausència d'implicació ente les persones amb el seu treball i amb els seus companys. Es tracta de millorar la productivitat per vendre en massa , en comptes de valorar la qualitat pero vendre un bon resultat del treball.
Tot és més exacte i més precís i ràpid, potser és l'única ventatge que te aquest mètode, però és molt poc humanitzat.


Treball organizatiu (cooperatiu): Amb aquest mètode, podriem dir que es fusionen les dues formes de treballar dels anteriors. Podem percebre un mescla de presició i qualitat en aquesta forma de treballar.
Sens dubte, crec que és la millor, ja que, abarca molts aspectes importants per a la vida profesional i personal d'una persona.
En primer lloc, tenim una cooperació entre companys, compartint opinions, pensaments, problemes i solucions tots juntos. El treball és molt més fàcil i amè d'aquesta manera. En segon lloc, podem fer un treball amb qualitat i efectiu implicant-nos en totes les parts de la feina a realitzar. I, per últim, podem veure un resultat formatiu de la persona molt més ampli que el dels dos mètodes anteriors.